Alguns refrans d´ Onil

Hemos redactado algunos refranes que siempre han dicho nuestros mayores, muchos se han quedado en el tintero, porque la lista seria casi interminable, quizás al final un poco aburrida, Están escritos como muestra habla local, no como en valenciano académico que es como escriben nuestros jóvenes y menos jóvenes....


A la taula i al llit al primer crit.
A la vellea el dimoni es torna sabater
Qui no vullga pols que no baixa a l´era.
En el cau dels conills, lo que fa el pare, fan les fills
La vergonya cria ronya
En setembre qui tinga blat que sembre
Arranca de cavall, para de somera.
A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots.
A la esgleissa per orar i a la plaça per tractar.
Salut i pesetes lo demes son punyetes
A la filla pa i cadira , a la nora pa i fora.
Cuan el mal ve d´Almansa, a tots alcança.
A Pascua el jocs, i a Nadal al foc.
A robar al Estret Roig
A gos flac, tot son pulges
Al que pregunta mentires en ell.
Aguasil descuidat, lladre al mercat.
Anar a per llana i tonar trasquilat.
Bata qui bata, l´ereta megua.
Casi res diu el paperet.
Cel emborregat als tres dies banyat.
Contes velles, baralles noves.
De aci a cent anys tots calvos.
Deixa diners al amics, si vols tindre enemics
Despullant a un Sant per vestirne a un altre.
Deu els cria i ells sanjunten.
Deu dona faves a qui no te quixals.
Boca tanca no entren moques.
El fill de cabra sempre será cabrit
El Ferrer de Tibi, Ferrant, Ferrant va pedre el ofici.
El mal cobraor, fa al mal pagaor.
El meló y la dona, a la cata ha de ser.
Gat eslcaldat, a la aigua gela i fuig
El que va en un coixo al any coixo mitg.
El mateig gos amb diferent collar.
Esta a la Lluna de Valencia.
Eren pocs i va parir la burra.
Fa mes el que vol, que el qui pot.
Fa mes mal que una apedrega.
Home roig i pelut, mes val mort que conegut.
De fora vendrán que casa mos trauran.....o tiraran.
Jutge sense consiençia mai fara bona sentencia
Dona, flaca i renta, que grossa i marana, sempre es fara.
Tota pedra fa paret.
La llei del ambut, lo ample per a mi, i lo estret per a tu.
La proveso es llarga i el ciri curt.
Llarg de esquena, curt de faena.
Molta planta i poc raïm
Ningu tira pedres a la segua teula.
No sab de la misa la mitat
Pagar i plorar.
Per dins va la provesso.
Primer son els meus dents que els parents.
Puja asi dalt i voras Valencia.
Qui calla otorga.
Qui molt parla, molt erra.
Qui paga descansa i qui cobra s´alegra.
Sempre agranant cap a casa.
Si el Maimo es posa la montera aigua segura.
Tira la pedra i amaga el bras.
Tirar la casa per la finestra.
Torna-li la trompa al xic.
Tota brosa fa femer.
Traure de una mentira una veritat.
Tres al sac, i el sac en terra.
Viure per a vore.
Vinguen pesetes que lo demes son puñetes.

PD. La primera a la izquierda de pie en la foto es Manuela Quilis Reig.